Ahir, era dia festiu, el dia de la celebració de la “Constitución” i me’n vaig anar a dormir emprenyat , o molt disgustat en paraules més suaus; veient les noticies de la nit vaig sentir al President del Govern en funcions, l’inefable Sr. Zapatero, com explicava que no es pagarien els 759 milions d’Euros que es deuen a Catalunya en compliment del que diu l’Estatut, i després, el futur president el Sr. Rajoy explicava que no posava termini a quan es podria dur a terme aquest pagament . Em pregunto com es pot celebrar l’aniversari d’una llei fonamental, la “Constitución Española”, i alhora no fer compliment d’una altra llei fonamental com és l’Estatut? Quin és el sentit de las lleis? Perquè estan fetes les lleis? Com es pot obligar al seu compliment quan els màxims responsables de l’Estat les incompleixen ?
En aquest estat de disgust me’n vaig anar a descansar i em sembla que vaig tenir un somni: Era en un país en el que em sentia bé i molt feliç, era Catalunya, on els seus ciutadans estaven representats per diferents opcions polítiques que mereixien el respecte de tots i entre les que vaig identificar les opcions nacionalistes de CiU i ERC i també SI; opcions conservadores com el PP de Catalunya associat al PP estatal; opcions socialistes, el PSC com a partit català clarament diferenciat del PSOE estatal que també tenia representació aquí en el nostre país, els partits més a l’esquerra i ecologistes com Iniciativa per Catalunya…. i tots ells amb convivència sana i amb una disposició positiva per a la discussió de qualsevol qüestió i a la col·laboració per tirar endavant el nostre país.
Això és el que em sembla recordar d’aquest somni, o potser no va ser un somni i va ser una il·lusió ?
Enric Nolis 